La descoberta del gres japonès, i més concretament dels chawan, els bols per al te, propicià la renovació de la ceràmica a l'Europa de finals del segle XIX. Va representar un veritable xoc per als artistes, atès que la seva estètica de la "imperfecció" era l'oposat de la ceràmica europea de l'època. Va permetre els ceramistes francesos i després els belgues d'alliberar-se de les convencions historicistes. El caràcter artesanal i únic d'aquests objectes d'art s'adeia amb els fonaments de l'Art Nouveau i era un mitjà d'oposició a l'art industrial.

Artistes francesos com E. Chaplet, J. Carriès o A. Dalpayrat van obrir camí. Les seves recerques els van dur a experimentar amb els esmalts i les formes, seguint l'exemple dels mestres ceramistes japonesos. Les seves obres foren exposades de forma destacada a les exposicions universals, al Cercle des XX i al saló de La Libre Esthétique de Brussel·les.

Artistes belgues com A. W. Finch, O. Coppens i A. Craco es van dedicar a la ceràmica sota la influència de les idees Arts & Crafts. Trobaren en l'obra dels ceramistes francesos i japonesos un exemple a seguir. Les seves tècniques i concepcions estètiques són alhora personals i amb un esperit proper al dels chawan.

Fins al 28 de febrer es pot visitar a The Lighthouse, a Glasgow, una exposició sobre el Modernisme de Barcelona que porta per títol "Modernista: Gaudí i els seus contemporanis a la Barcelona actual". Architecture and Design-Scotland, l'organització que recentment s'ha fet càrrec de la direcció de The Lighthouse, ha estat la principal impulsora d'aquesta exposició, amb el suport del Clydesdale Bank. L'Institut del Paisatge Urbà de Barcelona ha participat també en el projecte, en una col·laboració a dues bandes de dos membres de la Ruta Europea del Modernisme.

L'exposició és en gran mesura una obra d'autor, la perspectiva personal de Michael Thomas Jones, un jove fotògraf escocès graduat a la Glasgow School of Art. Jones es va proposar capturar la vida quotidiana del Modernisme barceloní, parant especial atenció a les persones que viuen i treballen en les obres arquitectòniques de Gaudí i d'altres mestres modernistes. Amb el suport de l'Institut del Paisatge Urbà -que dirigeix la Ruta Modernista de Barcelona des de 1997-, el fotògraf va poder accedir als racons més amagats dels edificis, i al llarg del mes que va dedicar a aquesta tasca, va arribar a conèixer i establir relació amb moltes de les persones que els habiten.

El resultat és una col·lecció de fotografies sorprenents, on Jones no fa cap concessió als prejudicis estètics, sinó que permet que els contrastos i les contradiccions aflorin i es mostrin d'una manera clara. Així doncs, se'ns revelen les façanes posteriors, ocultes, de monuments del Patrimoni Mundial, plenes d'aparells d'aire condicionat, o belles portes de ferro al costat de rètols de botigues moderns, anodins i impersonals. Es pot dir que l'exposició de Jones mostra el Modernisme barceloní com no l'ha mostrat mai abans cap exposició -ni, evidentment, els llibres il·lustrats d'imatges de postal-, i que ha capturat sens dubte el Modernisme de Barcelona tal com els barcelonins el veuen realment cada dia.

El catàleg de l'exposició, cofinançat també entre Glasgow i Barcelona, inclou una introducció de l'arquitecte escocès establert a Barcelona David Mackay.

El Museu d'Arts Aplicades de Budapest presenta "Lliris nascuts d'una roca erma": Dissenyadors hongaresos de mobiliari modernista, exposició de mobiliari modernista (1896-1914), començant per l'Art Nouveau hongarès i incloent els dissenyadors més importants de l'estil d'Ödön Lechner. S'hi poden veure els seus dissenys per al mobiliari original del museu, les cadires de braços dissenyades per Marcell Komor per a l'Ajuntament de Subotica o els magnífics dissenys de mobiliari que Ödön Faragó va dissenyar per a la galeria de la Reina Elisabet al Castell de Buda.

Molts dissenyadors modernistes hongaresos sintonitzaven amb les tendències internacionals del nou estil i les obres de Frigyes Spiegel, Pál Horti, József Rippl-Rónai o altres mestres hongaresos desconeguts, mostren la influència de l'Art Nouveau francès, del Jugendstil alemany, la Secession vienesa o l'Arts & Crafts de Gran Bretanya. El museu recorda també el Taller Arts & Crafts de Gödöll?, amb les figures i els seguidors principals -Ede Toroczkai Wigand, Aladár Körösf?i Kriesch, Béla Pálinkás o Károly Kós- compromesos a trobar una "font pura", que van descobrir investigant l'art popular, amb un estil nacional que es mostrava més fidelment en les seves obres que en l'art de Lechner.

La mostra acaba amb els precursors de les tendències que trobem entre les dues guerres mundials -els darrers dissenyadors modernistes que van precedir l'Art Déco i altres moviments modern- on destaca l'art de Béla Lajta que va dissenyar per al mobiliari de la botiga de música Bard en l'estil modernista hongarès, les cadires de l'Institut per a Invidents, utilitzant formes de l'art popular hongarès, i l'Escola de Comerç del carrer Vas amb un estil propi que ja apuntava cap a l'Art Déco. Els trets característics del Modernisme tardà es mostren també en les peces de Lajos Kozma, József Vágó, Miklós Menyhért o Dénes Györgyi.

L'exposició inclou unes cent peces de mobiliari provinents de museus i col·leccions privades hongaresos i estrangers, així com cent vint fotografies, plans i esbossos d'arxiu.

L'Obra Social de la Caixa Catalunya us transportarà a un dels períodes més fèrtils de la cultura i de l'art de la Barcelona de finals del segle XIX, quan la ciutat va passar a ser escenari privilegiat del Modernisme.

L'exposició consta d'unes 90 obres del modernisme català d'autors com Gaudí, Domènech i Muntaner, Josep Llimona, Eusebi Arnau, Pablo Gargallo, Santiago Rusiñol, Ramón Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Miquel Utrillo, Josep Clarà, Alexandre de Riquer, Lluís Masriera, entre d'altres. Les obres, en pintura, escultura, mobiliari i arts decoratives, provenen dels fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El Museu del Modernisme Català s'adhereix a  la Ruta Europea del Modernisme. La signatura del protocol tindrà lloc el proper 17 de maig i estarà presidit per Ramon García-Bragado, quart tinent d'alcalde i president de l'Institut del Paisatge Urbà, Fernando Pinós i Maria Guirao, presidents del Museu del Modernisme Català (MMCAT). A continuació es presentarà el bust d'Enric Sagnier, obra de l'escultor Eusebi Arnau, donació d'Antonio Sagnier, nét de l'arquitecte.

www.mmcat.cat

Les darreres investigacions realitzades per l'Institut Mathildenhöhe-Darmstadt són el resultat de l'extensa retrospectiva de l'obra de Joseph Maria Olbrich que s'inuagurarà a Dramstadt a principis de febrer de 2010. La mostra "Joseph Maria Olbrich 1867-1908, arquitecte i vertebrador de la primera modernitat", està comissariada per la doctora Regina Stephan, professora d'Història de l'Arquitectura de l'Escola Tècnica Superior de Mainz, amb la col·laboració del Leopold Museum de Viena.

Els estudiosos de l'obra d'Olbrich el consideren el gran modernitzador del món i de les formes de viure, però a causa de la seva mort prematura i de la destrucció de moltes de les seves obres durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra potser no va tenir el ressò internacional d'altres artistes de la seva època, com ara Henry van de Velde, Josef Hoffmann o Peter Behrens. Per aquest motiu, els promotors de l'exposició i del llibre pretenen donar a conèixer al públic general la rellevància del llegat artístic que Joseph Maria Olbrich va deixar pels volts del 1900 a Dramstadt i a altres ciutats com Viena i Renània.

Aquesta gran retrospectiva s'ha fet realitat gràcies a les darreres investigacions que s'han pogut dur a terme a partir de l'interès que es va crear vers aquest gran arquitecte i dissenyador durant les conferències internacionals organitzades al Mathildenhöhe-Dramstadt amb motiu del centenari de la mort de J. M. Olbrich (vegeu el núm. 11 de coupDefouet). L'exposició inclou la reconstrucció dels projectes d'Olbrich, mitjançant esbossos originals, models, fotografies històriques i múltiples objectes d'àmbits tan diversos com el disseny gràfic, el mobiliari, l'artesanat i l'art tèxtil.

La mostra, que es podrà visitar del 7 de febrer al 24 de maig de 2010 a l'Institut Mathildenhöhe-Dramstadt, inclou uns dies especialment dedicats a la família del 20 al 25 d'abril, i en aquest darrer dia un itinerari de jocs per als més petits.

En el marc de les accions del nou projecte «Art Nouveau i ecologia», el Réseau Art Nouveau Network organitza una sèrie de cinc Laboratoris Històrics amb el suport del Programa Cultural 2007-2013 de la Unió Europea.

El primer laboratori tindrà lloc al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa el dijous 3 de juny de 2010 i tractarà el tema de L'herbari Art Nouveau.

Més avall podeu descarregar-vos el programa de la jornada i la butlleta d'inscripció, que heu de fer arribar  a l'adreça electrònica museudeterrassa@terrassa.cat abans del 27 de maig.

L'activitat és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Està prevista traducció simultània en francès, anglès i català.

Programa (català-francès-anglès)

El Modernisme català és un dels moviments més interessants dins l'ampli procés de modernització que va transformar profundament el panorama de l'art europeu com a conseqüència dels canvis econòmics i socials ocorreguts durant el període d'entresegles.

Exposició itinarant

L'exposició estarà oberta en horari de 18:00 a 21:00 h. amb accés gratuït.

Per a més informació: 973 480 006

L'exposició presenta algunes de les obres més importants dels mestres prerafaelites Dante Gabriel Rossetti, William Holman Hunt i Sir John Everett Millais. Els plats forts de la mostra són Sol ardent de juny de Frederic Leighton, un dels quadres més famosos de la història de l'art, i cinc obres d'Edward Burne-Jones, totes elles amb un cert component de monumentalitat.

Amb l'ajuda del jove Rossetti, William Morris, Walter Crane i Burne-Jones van crear una sèrie pictòrica inspirada en la llegenda d'Artur de Thomas Malory. A l'exposició del Belvedere s'hi podran contemplar tres de les obres que Burne-Jones va realitzar dins d'aquesta iniciativa, una de les quals fa més de sis metres d'amplada. També s'hi podrà veure la seva sèrie de La bella dorment, que va completar el 1873.

L'exposició inclou una col·lecció de quadres de l'inici del moviment modern que, fins avui, ha rebut poca atenció a Àustria, i que permet realitzar un viatge visual a través dels mons proposats pels principals exponents dels prerafaelites i dels temes més importants de les acaballes del segle XIX.

L'expert picassià Pierre Daix ha escrit que l'artista català Santiago Rusiñol va jugar un gran paper en la formació del jove Picasso. L'exposició pretén desplegar aquesta afirmació i consignar els elements d'influència i de confluència entre ambdós personatges a partir d'una lectura  comparada, tant a escala iconogràfica com biogràfica.

Organitzada conjuntament pel Museu Picasso i el Cau Ferrat de Sitges, la mostra permetrà per primera vegada contemplar les fortes connexions entre els dos artistes a partir de les tesis desenvolupades pel comissari Eduard Vallès en la seva recent publicació Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (Consorci del Patrimoni de Sitges, Barcelona 2008).

Els dos artistes es van creuar en un moment en què les seves respectives carreres estaven en transició: Picasso estava sortint de la tutela acadèmica -del seu pare i de les escoles de Belles Arts- i Rusiñol era un artista consagrat però no el referent de modernitat que havia estat en el passat.

Rusiñol era, quan Picasso va arribar a Barcelona, un dels artistes més reconeguts. En aquest sentit, algunes de les temàtiques que va abordar el jove Picasso tenien el seu origen, en propostes de les quals Rusiñol n'havia estat el capdavanter. Picasso fins i tot va versionar algunes obres de Rusiñol demostrant així el seguiment que feia de la seva obra. La gran atracció que Picasso va sentir tota la seva vida per l'obra d'El Greco es va iniciar, justament, al voltant de la data en què Rusiñol encapçala la reivindicació de la seva figura. Rusiñol fou també un dels primers col·leccionistes d'obres de Picasso i, per tant, un dels primers a adonar-se de la seva vàlua. Algunes d'aquestes obres es conserven al Cau Ferrat de Sitges, el museu particular que va crear Rusiñol i que Picasso va visitar en diverses ocasions, tant en la joventut com ja en la seva maduresa. De fet, durant els anys 60 Picasso va realitzar unes molt poc conegudes il·lustracions lliures al voltant de l'obra més cèlebre de Rusiñol, L'Auca del Senyor Esteve, que també formaran part d'aquesta exposició, demostrant així que la vinculació entre els dos artistes anà més enllà dels anys barcelonins de Picasso.

El 12 de setembre totes les cases de banys del complex balneari Sprudelhof romandran obertes al públic. L´associació Jugendstilverein oferirà visites guiades durant tot el dia i obrirà un cafè a la casa de bany numero 4 on els visitants podran beure i menjar pastissos casolans en un ambient alegre i distès.

El fotògraf escocès Michael Thomas Jones retrata el Modernisme barceloní tal i com és, sense amagar les seves contradiccions ni fer concessions al preciosisme. El Modernisme com mai ha estat mostrat en una exposició, i protagonitzat per les persones que avui en dia viuen o treballen a les obres mestres de Gaudí i altres arquitectes catalans.

L'exposició "Gaudí i els seus contemporanis a la Barcelona actual" és una iniciativa conjunta de l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona i d'Architecture and Design Scotland del Govern Autònom Escocès. Després d'estar exposada a Glasgow durant els primers mesos de 2010, arriba finalment a Barcelona, on es podrà visitar al pavelló de Sant Salvador de l'Hospital de Sant Pau des del 24 d'abril fins al final de l'estiu.

Esdeveniment especial per donar a conèixer la nova exposició virtual d´Art Nouveau d´Europeana.
La presentació es farà al Belgian Comic Strip Centre a les 15.00 h, a càrrec del professor Dr. Werner Adriaenssens, comissari de la secció d´arts decoratives del segle XX del Royal Museum for Art and History.

El col·loqui internacional "Percepció de l'Art Nouveau" proposa fer un balanç historiogràfic de l'Art Nouveau durant el seu període de màxima esplendor, entre 1880 i 1920. Aquest estil va tenir tant admiradors com detractors, tal com demostren els textos i les caricatures de l´època, fins que artistes i intel·lectuals dels anys 1930 i 1950 el van redescobrir. Actualment, gaudeix d´una gran revalorització econòmica i turística.
Aquest esdeveniment s´enquadra dins del marc de la presidència belga de la Unió Europea (programa en procés d´elaboració).

Dossier de premsa

Aquest octubre, la Neue Galerie de Nova York presenta l´exposició més completa que hi ha hagut mai als Estats Units sobre postals dels Tallers Vienesos (Wiener Werkstätte) a partir de peces de la col·lecció Leonard A. Lauder, coincidint amb la donació a aquesta galeria d´un miler de postals produïdes pels Tallers Vienesos entre 1907 i 1920.

Aquesta mostra de petit format es presenta en el marc del programa de renovació dels plantejaments de la col·lecció del Museu Picasso com una exploració entorn de l´obra Ciència i Caritat, pintada per Picasso l´any 1897. Es tracta d´una obra essencial en l´etapa de formació de Picasso, el tema de la qual s´emmarca en el realisme social, tan present en els cercles més conservadors de la segona meitat del segle XIX, i que segueix la tradició de les obres presentades en les exposicions de belles arts de l´última dècada d´aquest segle.