Aquesta exposició posarà el focus en la personalitat contradictòria i dogmàtica de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Artista de una personalitat polièdrica en la qual conviuen l'Elias pintor, el caricaturista Apa, l'historiador i crític d'art Joan Sacs i, fins i tot, el "Dimoni Verd", un altre dels seus àlies quan signa articles sobre tècnica i oficis de la pintura.

L'exposició presentarà una síntesi de la seva activitat creativa, centrant-se molt especialment en la seva pintura de pinzellada miniaturista que dins un realisme màgic exalta per igual el seu àmbit familiar -una humil bombeta, un ou ferrat, una toile de Jouy, una cadira isabelina o un morter- que les seves filles o passions artístiques, com ara la pintura holandesa, Alfred Sisley o la ceràmica xinesa. Es tracta d'una pintura que no està subjecta a grans evolucions tècniques, que es manté impassible i fidel a unes temàtiques concretes al llarg de tot el seu itinerari vital, i que irradia la seva predilecció per la cultura material.

Aquesta exposició monogràfica està dedicada al gran il·lustrador Ricard Opisso i Sala. La mostra es compon de més de 30 obres d'aquest artista únic, que va iniciar la seva trajectòria amb Antoni Gaudí i es va fer popular il·lustrant les pàgines del TBO, una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Maillol, molt present a París gràcies als bronzes instal·lats als jardins del Carrousel per Dina Vierny i André Malraux, i inaugurant la galeria d'escultures de La Piscine amb Île-de-France, el català Aristides Maillol apareix com un escultor tan essencial com incomprès i poc conegut.

Gràcies a préstecs excepcionals, l'obra de Maillol es presenta en tota la varietat: principalment escultures, però també pintures, ceràmiques, brodats i objectes d'art decoratiu, així com dibuixos i gravats. Tot i que l'exposició abasta tota la seva carrera, se centra en particular en el període inicial, durant el qual Maillol va descobrir la seva veritable vocació i es va establir com a escultor.

Qui va inspirar Gustav Klimt, el gran mestre del Modernisme vienès? Va conèixer a Vincent van Gogh? Havia vist mai una obra d'Henri Matisse? L'exposició en col·laboració entre el Belvedere de Viena i el Museu Van Gogh d'Amsterdam segueix un rastre que parteix dels precursors artístics de Klimt i arriba fins als contemporanis. En sorprenent juxtaposició, la mostra exhibeix obres de Klimt, Van Gogh, Matisse i molts altres.

L'exposició està comissariada per Markus Fellinger (Belvedere, Viena), Edwin Becker (Museu Van Gogh, Amsterdam) i Renske Suijver (Museu Van Gogh, Amsterdam).

La Fondation de l'Hermitage dedica una important retrospectiva a un dels artistes més importants de la creació belga de principis del segle XX: Léon Spilliaert (Ostende 1881-Brussel·les 1946). Autodidacta, format en contacte amb la literatura del seu temps i convençut del seu destí com a artista electe, Spilliaert és autor d'una obra de profunda originalitat, banyada per qüestions metafísiques i de cultura flamenca, i realitzada quasi exclusivament en paper. Barrejant tècniques gràfiques, l'autòcton d'Ostende teixeix vincles amb el simbolisme i l'expressionisme contemporanis, i sembla anunciar, en els seus paisatges més radicals, simplificats a l'extrem, l'abstracció geomètrica i el minimalisme.

L'exposició ofereix una nova mirada a l'obra del famós Katsushika Hokusai (1760-1849) i examina amb detall l'impacte que Hokusai va tenir sobre altres artistes, tant durant la seva vida com més enllà, amb una gran influència en els creadors modernistes.

La exposició explora un període de molta agitació en què els artistes van trencar amb la tradició i van establir les bases de l'art dels segles XX i XXI.

Les dècades entre 1880 i l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914, van ser una època complexa i vibrant de qüestionament, recerca, assumpció de riscos i innovació en l'àmbit artístic. La mostra celebra les fites de tres figures molt destacades del moment: Paul Cézanne, Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Ressegueix les influències que van tenir en els seus contemporanis, en generacions més joves d'artistes francesos i en cercles més amplis d'artistes d'arreu d'Europa, a Barcelona, Berlín, Brussel·les i Viena.

Amb més d'un centenar d'obres de pintors que van des de Klimt i Kokoschka, Matisse i Picasso fins a Mondrian i Kandinsky, a més d'una selecció d'escultures d'artistes com Rodin i Camille Claudel, la mostra examina la creació d'un nou art modern, lliure de convencions, que abraça l'expressionisme, el cubisme i l'abstracció.

Inclou, a més, algunes de les obres d'art més icòniques creades durant aquelles dècades, amb préstecs importants provinents d'institucions i col·leccions privades d'arreu del món, entre les quals el Museu d'Art Modern de Nova York, els museus d'Orsay i Rodin de París, l'Institut d'Art de Chicago, les Galeries Nacionals d'Escòcia, d'Edimburg; el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, la Tate Modern de Londres i el Museu d'Art Wadsworth Atheneum de Hartford, Connecticut.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

L'exposició "Formes de la natura" presenta vint obres de ceràmica de propietat privada de Henry van de Velde.
La mostra posa en relleu el seu interés per les formes naturals i subratlla la influència que el naturalista Ernst Haeckel va tenir en els nous dissenys del període Jugendstil. Les flors, petxines i insectes sempre van ser font d'inspiració per al reformador de l'art belga Van de Velde. En els seus gerros, per exemple, s'hi poden reconèixer meduses o pops, mentre que la seva ornamentació vegetal recorda flors abstractes.

En tres actes, l'exposició recorre la història d'Alphonse Mucha, el rei del cartell imprès, figura simbòlica de l'Art Nouveau inseparable del París de la Belle Époque, i mostra les seves obres principals, entre elles l'Epopeia eslava, presentada espectacularment. També posa en relleu la influència duradora de l'artista, font d'inspiració per a la creació actual, de l'art de carrer al manga, del cinema al tatuatge.

L'exposició vol deslliurar Victor Horta de l'etiqueta Art Nouveau i oferir altres lectures de la seva obra, com ara els seus vincles amb l'eclecticisme i l'Art-Déco. També examina el paper destacat dels seus mestres: els arquitectes Alphonse Balat, Eugène Viollet-le-Duc i Joseph Poelaert. La mostra pretén alliberar l'obra d'Horta de qualsevol idea preconcebuda, dibuixant un retrat de l'arquitecte que pren en consideració totes les seves contradiccions.

El Palauet Autrique presenta l'obra i la vida de Privat Livemont, emblemàtic artista Art Nouveau de Brussel·les. Artista polifacètic, artesà i professor a l'Acadèmia Industrial de Schaerbeek, Livemont sembla haver estat un treballador incansable. Se'l coneix sobretot pels seus cartells i els esgrafiats de moltes façanes de Brussel·les.

L'objectiu d'aquesta exposició és entendre l'expressió i el vocabulari d'Horta sense idees preconcebudes... Entendre Horta des de dins sortint dels camins trillats.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.