El fotògraf escocès Michael Thomas Jones retrata el Modernisme barceloní tal i com és, sense amagar les seves contradiccions ni fer concessions al preciosisme. El Modernisme com mai ha estat mostrat en una exposició, i protagonitzat per les persones que avui en dia viuen o treballen a les obres mestres de Gaudí i altres arquitectes catalans.

L'exposició "Gaudí i els seus contemporanis a la Barcelona actual" és una iniciativa conjunta de l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona i d'Architecture and Design Scotland del Govern Autònom Escocès. Després d'estar exposada a Glasgow durant els primers mesos de 2010, arriba finalment a Barcelona, on es podrà visitar al pavelló de Sant Salvador de l'Hospital de Sant Pau des del 24 d'abril fins al final de l'estiu.

L'expert picassià Pierre Daix ha escrit que l'artista català Santiago Rusiñol va jugar un gran paper en la formació del jove Picasso. L'exposició pretén desplegar aquesta afirmació i consignar els elements d'influència i de confluència entre ambdós personatges a partir d'una lectura  comparada, tant a escala iconogràfica com biogràfica.

Organitzada conjuntament pel Museu Picasso i el Cau Ferrat de Sitges, la mostra permetrà per primera vegada contemplar les fortes connexions entre els dos artistes a partir de les tesis desenvolupades pel comissari Eduard Vallès en la seva recent publicació Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (Consorci del Patrimoni de Sitges, Barcelona 2008).

Els dos artistes es van creuar en un moment en què les seves respectives carreres estaven en transició: Picasso estava sortint de la tutela acadèmica -del seu pare i de les escoles de Belles Arts- i Rusiñol era un artista consagrat però no el referent de modernitat que havia estat en el passat.

Rusiñol era, quan Picasso va arribar a Barcelona, un dels artistes més reconeguts. En aquest sentit, algunes de les temàtiques que va abordar el jove Picasso tenien el seu origen, en propostes de les quals Rusiñol n'havia estat el capdavanter. Picasso fins i tot va versionar algunes obres de Rusiñol demostrant així el seguiment que feia de la seva obra. La gran atracció que Picasso va sentir tota la seva vida per l'obra d'El Greco es va iniciar, justament, al voltant de la data en què Rusiñol encapçala la reivindicació de la seva figura. Rusiñol fou també un dels primers col·leccionistes d'obres de Picasso i, per tant, un dels primers a adonar-se de la seva vàlua. Algunes d'aquestes obres es conserven al Cau Ferrat de Sitges, el museu particular que va crear Rusiñol i que Picasso va visitar en diverses ocasions, tant en la joventut com ja en la seva maduresa. De fet, durant els anys 60 Picasso va realitzar unes molt poc conegudes il·lustracions lliures al voltant de l'obra més cèlebre de Rusiñol, L'Auca del Senyor Esteve, que també formaran part d'aquesta exposició, demostrant així que la vinculació entre els dos artistes anà més enllà dels anys barcelonins de Picasso.

El Modernisme català és un dels moviments més interessants dins l'ampli procés de modernització que va transformar profundament el panorama de l'art europeu com a conseqüència dels canvis econòmics i socials ocorreguts durant el període d'entresegles.

Exposició itinarant

Les darreres investigacions realitzades per l'Institut Mathildenhöhe-Darmstadt són el resultat de l'extensa retrospectiva de l'obra de Joseph Maria Olbrich que s'inuagurarà a Dramstadt a principis de febrer de 2010. La mostra "Joseph Maria Olbrich 1867-1908, arquitecte i vertebrador de la primera modernitat", està comissariada per la doctora Regina Stephan, professora d'Història de l'Arquitectura de l'Escola Tècnica Superior de Mainz, amb la col·laboració del Leopold Museum de Viena.

Els estudiosos de l'obra d'Olbrich el consideren el gran modernitzador del món i de les formes de viure, però a causa de la seva mort prematura i de la destrucció de moltes de les seves obres durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra potser no va tenir el ressò internacional d'altres artistes de la seva època, com ara Henry van de Velde, Josef Hoffmann o Peter Behrens. Per aquest motiu, els promotors de l'exposició i del llibre pretenen donar a conèixer al públic general la rellevància del llegat artístic que Joseph Maria Olbrich va deixar pels volts del 1900 a Dramstadt i a altres ciutats com Viena i Renània.

Aquesta gran retrospectiva s'ha fet realitat gràcies a les darreres investigacions que s'han pogut dur a terme a partir de l'interès que es va crear vers aquest gran arquitecte i dissenyador durant les conferències internacionals organitzades al Mathildenhöhe-Dramstadt amb motiu del centenari de la mort de J. M. Olbrich (vegeu el núm. 11 de coupDefouet). L'exposició inclou la reconstrucció dels projectes d'Olbrich, mitjançant esbossos originals, models, fotografies històriques i múltiples objectes d'àmbits tan diversos com el disseny gràfic, el mobiliari, l'artesanat i l'art tèxtil.

La mostra, que es podrà visitar del 7 de febrer al 24 de maig de 2010 a l'Institut Mathildenhöhe-Dramstadt, inclou uns dies especialment dedicats a la família del 20 al 25 d'abril, i en aquest darrer dia un itinerari de jocs per als més petits.

El Museu del Modernisme Català s'adhereix a  la Ruta Europea del Modernisme. La signatura del protocol tindrà lloc el proper 17 de maig i estarà presidit per Ramon García-Bragado, quart tinent d'alcalde i president de l'Institut del Paisatge Urbà, Fernando Pinós i Maria Guirao, presidents del Museu del Modernisme Català (MMCAT). A continuació es presentarà el bust d'Enric Sagnier, obra de l'escultor Eusebi Arnau, donació d'Antonio Sagnier, nét de l'arquitecte.

www.mmcat.cat