La primera exposició completa a Àustria de les obres més destacades de la Col·lecció Würth, una de les col·leccions privades més grans d'Europa i una de les més eminents recopilacions d'obres d'art de tot el món. Per a la concepció de l'exposició, que reuneix obres des del Modernisme clàssic fins a l'art contemporani i permet així un viatge únic a través de 100 anys d'història de l'art, el director del Museu Leopold Hans-Peter Wipplinger va rebre carta blanca per seleccionar 200 obres mestres de les aproximadament 20.000 obres que componen la col·lecció i mostrar aquests aspectes més destacats de la Col·lecció Würth en dos nivells d'exposició al Museu Leopold.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

Aquesta exposició és la primera que compara aquestes tres metròpolis artístiques del tombant de segle: Múnic, Viena i Berlín. Amb l'albada de la modernitat, les avantguardes artístiques van perseguir la llibertat tant en les institucions d'art com en els temes tractats. Molts artistes pertanyents als nous corrents del Simbolisme, el Modernisme i l'Impressionisme van ser presentats per primera vegada en les molt celebrades exposicions de la Secession. La mostra inclou més de dues-centes pintures, escultures i obres gràfiques de vuitanta artistes. No només presenta molts artistes que descobrim per primera vegada, sinó que també posa el focus en les creacions de Gustav Klimt amb nombroses mostres de la seva obra.

El Jugendstilsenteret celebra el seu vintè aniversari amb l'exposició "Els mussols volen al capvespre, el Centre Art Nouveau als vint".  La mostra s'endinsa en la col·lecció del Jugendstilsenteret, amb una selecció d'objectes que poques vegades o mai s'han mostrat al públic. S'exposen al costat d'objectes més coneguts de la col·lecció i obres en préstec del Museu Nacional d'Arts Decoratives i Disseny de Trondheim. "Els mussols volen al capvespre" també inclou imatges de pel·lícules i música de l'any 1900. Fidel als ideals modernistes, l'exposició està concebuda com una instal·lació holística que posa èmfasi en l'experiència sensorial i estètica.

L'exposició "Formes de la natura" presenta vint obres de ceràmica de propietat privada de Henry van de Velde.
La mostra posa en relleu el seu interés per les formes naturals i subratlla la influència que el naturalista Ernst Haeckel va tenir en els nous dissenys del període Jugendstil. Les flors, petxines i insectes sempre van ser font d'inspiració per al reformador de l'art belga Van de Velde. En els seus gerros, per exemple, s'hi poden reconèixer meduses o pops, mentre que la seva ornamentació vegetal recorda flors abstractes.

En tres actes, l'exposició recorre la història d'Alphonse Mucha, el rei del cartell imprès, figura simbòlica de l'Art Nouveau inseparable del París de la Belle Époque, i mostra les seves obres principals, entre elles l'Epopeia eslava, presentada espectacularment. També posa en relleu la influència duradora de l'artista, font d'inspiració per a la creació actual, de l'art de carrer al manga, del cinema al tatuatge.

La mostra explora la vida i l'obra de l'arquitecte i dissenyador Art Nouveau francès Hector Guimard. Amb unes 100 obres entre mobles, joies, treballs en metall, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món, l'exposició ofereix una visió completa de la carrera de Guimard, la col·laboració creativa de la seva dona i el compromís amb el disseny accessible.

La mostra explora la vida i l'obra d'Hector Guimard (1867-1942), arquitecte i dissenyador francès el nom del qual és sinònim del moviment Art Nouveau francès. Es tracta de la primera gran exposició d'un museu nord-americà dedicada a Guimard des del 1970 i reuneix objectes de mobiliari i disseny, com ara joies, metal·listeria, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món.

L'exposició està coorganitzada pel Museu Richard H. Driehaus i el Museu del Diseny Cooper Hewitt, Smithsonian.

L'exposició vol deslliurar Victor Horta de l'etiqueta Art Nouveau i oferir altres lectures de la seva obra, com ara els seus vincles amb l'eclecticisme i l'Art-Déco. També examina el paper destacat dels seus mestres: els arquitectes Alphonse Balat, Eugène Viollet-le-Duc i Joseph Poelaert. La mostra pretén alliberar l'obra d'Horta de qualsevol idea preconcebuda, dibuixant un retrat de l'arquitecte que pren en consideració totes les seves contradiccions.

El Palauet Autrique presenta l'obra i la vida de Privat Livemont, emblemàtic artista Art Nouveau de Brussel·les. Artista polifacètic, artesà i professor a l'Acadèmia Industrial de Schaerbeek, Livemont sembla haver estat un treballador incansable. Se'l coneix sobretot pels seus cartells i els esgrafiats de moltes façanes de Brussel·les.

L'exposició explica la història d'Edvard Munch i Berlín il·lustrada per unes 80 obres: Pintures, gravats i fotografies.

Amb la modernitat radical de les seves pintures, Edvard Munch (1863-1944) va desafiar els seus contemporanis, especialment a Berlín, on el simbolista noruec va exercir una gran influència en l'escena artística del tombant de segle.