Estudià a l´Escola d´Arquitectura de Barcelona, on es llicencià el 1907 i d´on posteriorment fou catedràtic (1920-1950). Des dels inicis va col·laborar amb el seu pare, l´arquitecte L. Domènech i Montaner, a l´Institut Psiquiàtric Pere Mata (1898-1922; passeig de Briansó, s/n, Reus) i fou el continuador, el 1912, de les obres de l´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930; Sant Antoni Maria Claret, 167) i de la Casa Domènech (1908-1910; Riera Gavarra, 2, Canet de Mar; actual seu de la casa-museu Domènech i Montaner), on també col·laborà F. Guàrdia, el seu cunyat.

La seva producció individual combina alguns elements del Modernisme amb d´altres noucentistes, com la Cooperativa Agrícola de l´Espluga de Francolí (1913; avinguda de J.M. Rendé i Ventosa, 5, l´Espluga de Francolí) o la Casa Marco (1926; Raval de Santa Anna, 23-25, Reus).

Ja plenament noucentistes són les obres per a l´Exposició Internacional de Barcelona del 1929, d´on va ser l´arquitecte director. En aquest projecte col·laborà, junt amb altres arquitectes com E. Catà, en el Palau Nacional (1927-1929; actual seu del Museu Nacional d´Art de Catalunya) i projectà l´Estadi de Montjuïc (1926-1929; passeig Olímpic, 17-19).