Va començar com a mestre d'obres i posteriorment va obtenir el títol d'arquitecte. Format en l'eclecticisme, va evolucionar per apropar-se a l'estil modernista.

Són obra seva l'Hivernacle (1883-1887) i la restauració de l'Umbracle (1883-1884) ambdues al Parc de la Ciutadella. Així mateix, formen part de la seva producció la Torre de les Aigües de Dos Rius (1902-1905; carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 107) i tres naus de l'edifici de la Societat General d'Aigües de Barcelona (1905; carretera de Sant Boi, 4-6, Cornellà de Llobregat), que des del 2004 és la seu del Museu Agbar de les Aigües. Elaborà el primer projecte de la urbanització de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, el qual va ser premiat i es va fer servir de base per fer l'Exposició Internacional del 1929.

Va ser professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts i va obtenir la càtedra, però mai no va exercir el càrrec.