Les manifestacions del Modernisme a la província d'Alacant són de caràcter aïllat, atès que queden relegades a ciutats com Alacant, Alcoi i Novelda. Alcoi és la que reprodueix en major mesura algunes de les característiques que fins ara s'han destacat del Modernisme: compta amb una burgesia industrial estable que viatja a Catalunya i s'identifica amb aquest estil, hi ha arquitectes locals formats a Barcelona, contemporanis dels artistes catalans, que desenvolupen en els detalls les dues línies principals del Modernisme (la inspiració Art Nouveau francesa i la sensibilitat Secession austríaca), hi ha uns fabricants capaços de produir les peces dissenyades i introduir-les als catàlegs per produir-les en sèrie, i hi ha un bon nombre d'impremtes de litografia i publicacions periòdiques d'àmbit local que contribueixen a difondre-les.

És sobretot en l'arquitectura on es manifesta el Modernisme alcoià, però també, dins el concepte integrador de les arts, en un conjunt de materials i objectes, de fosa i forja, pedra, marbre, fusta, paviment hidràulic, escaioles, tractats amb gran qualitat i disseny.

Vicente Pascual Pastor i Timoteo Briet Montagud seran els arquitectes artífexs de la reconstrucció de la ciutat durant aquest període.

Vicente Pascual s'inclina, en els moments centrals del Modernisme alcoià (1906-1910), cap a formes vinculades a l'Art Nouveau, no exemptes de components historicistes, neorococó, cert gaudinisme i, és clar, influències del Modernisme català. Aquest arquitecte fou l'autor d'edificis com la Casa del Pavo o l'edifici de l'actual Conservatori de Música.

De Timoteo Briet destaquem el projecte de la seva pròpia residència i estudi, al carrer Sant Josep, 24, i la reforma de la façana del Círculo Industrial, com a representatius del corrent Secession en què s'emmarca l'activitat d'aquest arquitecte durant aquest període.

En el terreny de l'arquitectura, el Modernisme no fou privatiu de l'habitatge burgès, sinó que, atès el seu valor estètic i social, es va manifestar en els dissenys de portades dels comerços de la localitat, en les façanes de les fàbriques, com el taller de carruatges de Rodes Hermanos, al carrer Agres, i en combinació amb l'escultura, en monuments funeraris com el que es va construir per a ala família de Salvador García Botí, del qual cal destacar l'obra de l'escultor valencià Eugeni Carbonell.

D'altra banda, va tenir gran repercussió en les arts gràfiques: llibrets de paper de fumar, capçaleres de diaris, publicitat, cartells, revistes de festa i catàlegs comercials, que es consideraven un signe de progrés i modernitat.

Cal destacar l'important paper de pintors locals com Fernando Cabrera Cantó, Emilio Sala, Adolfo Morrió, Edmundo Jordá, Francisco Laporta Valor, els quals, a més de les pintures, van realitzar una excel·lent tasca de difusió del Modernisme en el camp del disseny, el gravat i la il·lustració.