La població costanera de Canet de Mar, que havia alternat durant segles una economia fonamentada en l'agricultura i en la pesca, va gaudir, durant la segona meitat del segle XIX, d'una etapa de benestar al convertir-se en una de les ciutats punteres a Catalunya en la producció tèxtil del gènere de punt. Com a conseqüència, la vila va modificar substancialment la seva imatge amb una nova burgesia que va promoure la construcció d'una variada tipologia d'edificis, mostra de l'elaborada estructura social que tenia en aquells moments Canet de Mar. Així, a més d'un nombre important d'habitatges de primera qualitat -de residents regulars de la vila i també cases d'estiueig- es van projectar edificis amb finalitats molt diverses: de lleure i d'activisme polític, com la reforma de l'Ateneu Catalanista (1885-1887), ara convertit en biblioteca, de Lluís Domènech i Montaner; religioses, com les intervencions en el Santuari de la Misericòrdia; i espais de treball, com l'escorxador d'Eduard Ferrés i Puig (1909), la Cooperativa Agrícola La Canetense de Rafael Masó i Valentí (1920-1924), o la Fàbrica Carbonell de Pere Domènech Roura.

Amb tot, el tret més distintiu del Modernisme a Canet de Mar és el conjunt d'obres que es conserven de Lluís Domènech i Montaner. "Sa casa de Canet! Com se l'estimava, la casa i el poble, el mar i la muntanya", escrivia el seu gendre, Francesc de Guàrdia Vial, també arquitecte, en un homenatge pòstum. La seva mare, Maria Montaner i Vila, era filla de la vila, i l'arquitecte i la seva dona, Maria Roura i Carnestoltes, també oriünda de Canet, amb els seus fills, hi passaren llargues temporades. A més de les obres esmentades, Domènech hi va construir la Casa Roura (1889-1890), esplèndida mostra d'un dels períodes més fructífers de la seva producció, mentre treballava en la reconversió del Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888 en el Museu d'Història, edifici que presentava un acuradíssim treball en les arts aplicades i decoratives. Pel seu valor sentimental, cal destacar la seva casa d'estiueig (1907-1910) que, juntament amb la veïna Masia Rocosa, del segle XVI, ha estat convertida en seu de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, que reuneix una col·lecció d'objectes en memòria de l'arquitecte. També va deixar a Canet una de les mostres del seu treball com a restaurador, la potent intervenció en l'antiga Domus del segle XI, que va convertir en el pintoresc Castell de Santa Florentina per encàrrec del seu oncle Ramon Muntaner entre 1901 i 1907.