Després de l'Exposició Internacional de 1889 París havia mostrat al món la seva situació capdavantera en la innovació tecnològica i artística, i s'havia situat en una posició de protagonista per iniciar el pas cap al segle XX.
La figura més destacada de l'Art Nouveau parisenc és l'arquitecte Hector Guimard. Amb la construcció del Castel Béranger (1894-1898) va portar a la ciutat una nova forma d'arquitectura, resolent de manera inèdita el programa de l'habitatge múltiple, dissenyant una disposició en planta que fes possible la il·luminació natural de l'espai interior, i creant unes façanes que combinen materials i formes que les allunyen de l'arquitectura precedent. Quan l'any 1900 París va tornar a mostrar-se al món amb l'Exposició Internacional, tot i que Guimard no participà en el recinte expositiu, la seva obra s'escampà per tota la ciutat amb el disseny de les entrades del metro, que el van fer del tot visible als visitants del certamen. Per a aquest encàrrec l'arquitecte va dissenyar unes peces seriades de ferro colat i vidre que, amb diverses combinacions, s'adaptaven a les necessitats de cada una de les estacions. El seu llenguatge abstracte, però amb arrels aferrades a la natura, va envair la ciutat i va arribar a ser conegut amb el nom de Style Métro.
Un altre focus catalitzador de la renovació Art Nouveau va ser el col·leccionista i galerista Siegfried Bing. Responsable des de feia anys de la difusió de les japonaiseries, a partir de 1895 difongué les noves formes aplicades a les arts decoratives europees i nord-americanes des de la seva botiga del carrer Provence, batejada amb l'aclaridor nom d'Art Nouveau, terme adoptat més tard per designar el moviment en l'àmbit internacional. A la botiga, decorada en part per Henry van de Velde, s'exposaven tots aquells objectes necessaris per decorar una casa moderna: mobles, làmpades, escultures, porcellana, joies, teixits...; obres de Tiffany, Daum, Georges de Feure, Gaillard, Edward Colonna..., que mostren la modernitat de les creacions de les indústries artístiques, a banda de mostres de pintura i escultura. A l'Exposició Universal de 1900 Bing hi fou present amb gran èxit, amb un pavelló propi.
Actualment, enmig de la característica arquitectura monumental de París, es poden resseguir les petjades de l'arquitectura Art Nouveau ja sigui a través de les obres de l'esmentat Guimard, com de les de Jules Lavirotte (la casa de l'avinguda Rapp, 29, de 1901), o les de George Chédanne (la seu de Le Parisien Libéré, de 1905, al carrer de Réaumur, 124), o a través dels rics interiors com els del restaurant Maxim's decorat per Louis Marnez (1900).