L'any 1900, el que ara és la ciutat de Brussel·les estava dividida en petites localitats que envoltaven la ciutat històrica. Ixelles / Elsene, Forest / Voorst, Uccle / Ukkel i Saint Gilles / Sint Gillis (segons emprem la denominació en francès o flamenc) s'havien anat ocupant com a barris residencials des de mitjan segle XIX, en el moment en què la ciutat va créixer més enllà de les seves muralles. Mentre que el centre històric de Brussel·les va mantenir el seu caràcter arquitectònic original, la majoria de les construccions "modernes", tant les que seguien orientacions acadèmiques com les inspirades en l'Art Nouveau, es van realitzar en aquests barris.

Saint Gilles, al sud de la capital, era un barri residencial ocupat per una burgesia benestant que va aixecar sòlids habitatges que normalment tenien una ocupació unifamiliar. La seva identitat urbanística està condicionada també perquè acull la Gare du Midi (l'Estació del Sud), centre internacional de comunicacions de la ciutat.

L'edifici més representatiu de Saint Gilles és la casa i taller que Victor Horta es va construir per a sí mateix (1898-1901) i que ara és la seu del Musée Horta. Situada a la Rue Américaine, 25, recull una important col·lecció de mobiliari de l'arquitecte i ha esdevingut un centre important d'estudi i divulgació de l'Art Nouveau, amb una gran biblioteca. Al barri es conserva una segona construcció del mateix arquitecte, l'Hôtel Winssinger (1894-1897), al número 66 de la Rue de l'Hôtel des Monnaies, que va construir per a l'enginyer del mateix nom.

L'altre gran autor de l'Art Nouveau belga, Paul Hankar, també va deixar obres a Saint Gilles. La més significativa és la casa pròpia (1893), al 71 de la Rue Defacqz, que es podria considerar un manifest del nou estil. És una construcció de maó vist sobre la qual destaquen el esgrafiats d'Adolphe Crespin. Hankar va construir quatre habitatges més a Saint Gilles.

També és digne de ressenyar l'Hôtel Hannon (1902), ara convertit en Museu de la Fotografia, a l'avinguda de la Jonction, número 1. Es tracta d'una casa unifamiliar en un xamfrà sobre el qual es disposa una doble tribuna. L'autor del projecte és Jules Brunfaut i és l'única construcció Art Nouveau d'aquest arquitecte. La decoració interior, ara desapareguda, havia estat obra dels grans mestres de l'École de Nancy, Émile Gallé i Louis Majorelle.