La ciutat de Tbilisi és la capital de Geòrgia, república independent des de 1991. Geòrgia, un antic regne de remot origen medieval, va caure sota la dominació russa l'any 1801 i va mantenir aquesta dependència fins al període soviètic, en el qual va tenir la condició de república dins de la Unió de Repúbliques Soviètiques. A inicis, doncs, del segle XX, en els anys del Modernisme, la política estava controlada directament per la capital de l'imperi, Sant Petersburg, i la influència russa és evident. Tot i això, la privilegiada situació de Tbilisi al costat del mar Negre i entre Europa i Àsia, és a dir, de ciutat-pont entre els dos continents, va afavorir l'aparició d'una arquitectura inspirada en el Modernisme, imatge indiscutible d'internacionalisme i modernitat que, precisament, a Geòrgia es va denominar Estil Modern.

La voluntat de ser modern determina, a més, que amb les noves formes s'introdueixin els nous materials i les noves tècniques constructives, com el ferro colat i el ciment. Al mateix temps, però, el Modernisme a Geòrgia incorpora molts elements autòctons i no és una recuperació mimètica dels models europeus.

El nou estil va tenir una gran difusió. La majoria de construccions són edificis d'habitatges, però també es van realitzar obres d'ús públic, escoles, bancs, hospitals i edificis industrials i petites botigues, edificis d'oci, teatres i un cinema, el Cinema Apol·lo. D'altra banda, cal destacar l'àmplia difusió social que van tenir les arts aplicades i decoratives, el mobiliari, les peces de forja, la pintura decorativa, etc.

L'arquitecte que millor representa el moviment és Simon Kldiashvili, format a Rússia, del qual s'han pogut documentar algunes obres. També es poden esmentar les grans mansions que es van fer construir prestigiosos industrials com David Sarajishvili, un productor de conyac, o el comerciant Alexander Chavchanidze; obres, però, de les quals no es coneixen els autors.

Tbilisi té un valuós patrimoni modernista que ha començat a ser recuperat recentment però que està mancat encara d'un estudi en profunditat i el seu estat de conservació no és bo. L'explicació d'aquest fet rau, en primer lloc, en que havia estat un patrimoni infravalorat durant el període soviètic pel seu caràcter burgès. D'altra banda, en aquest moment en què es compta amb una política de protecció i preservació, la nova república ha orientat la major part de les seves intervencions cap al valuosíssim patrimoni medieval de la regió.