La Casa Milà d’Antoni Gaudí, també coneguda com La Pedrera, va ser un encàrrec de Pere Milà i Camps i de la seva muller, Roser Segimon. Construïda entre 1906 i 1912, representa una ruptura, tant de tipus formal com estructural, respecte dels habitatges de l'Eixample. La clau de la seva proesa tècnica resideix en el fet que la construcció se sosté sobre un entramat de pilars que genera una planta lliure i que la façana de pedra autoportant no es recolza sobre la resta de la construcció, entre d’altres innovacions. La seva singularitat i el seu valor patrimonial i artístic queden àmpliament acreditats amb la seva inclusió al catàleg del Patrimoni Artístic de la ciutat de Barcelona l’any 1962, amb la declaració de Monument Historicoartístic d’Interès Nacional per part del Govern espanyol l’any 1969, i amb la consideració de Bé Cultural del Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984 pel seu valor universal excepcional.

Oberta al públic com a Centre Cultural fa més de vint anys, actualment és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera. A la planta principal, on hi havia la residència dels senyors Milà, hi ha avui un espai de 1.300 m2 que acull exposicions temporals. L’espai permet observar els sostres de guix i les columnes de pedra esculpides amb motius ornamentals i inscripcions. La visita a l’edifici inclou un recorregut pels patis, el terrat, les golfes i un habitatge. L'Espai Gaudí, ubicat a les golfes, permet veure l’estructura d’arcs catenaris i alhora allotja l’única exposició interpretativa sobre Gaudí i la seva obra. A la quarta planta de l’edifici s’hi ha instal•lat el Pis de la Pedrera, que té com a objectiu mostrar l’edifici de la Pedrera en una doble vessant: la seva arquitectura i la seva habitabilitat. Per això s’hi ha recreat un pis d’època, reconstruint-lo íntegrament amb els elements originals que el configuraven, per mostrar com era la vida d’una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX.