L´obra d´aquest arquitecte, que va obtenir el títol a Barcelona el 1879, és un exemple de com alguns arquitectes modernistes partien dels postulats del neomedievalisme, concretament de les formes gòtiques, però afegint-hi elements florals i vegetals propis del Modernisme en l´ornamentació dels edificis. Un exemple de la seva producció és la Casa Vídua Marfà (1901-1905; passeig de Gràcia, 66) o la Casa d´Isidoro Majó (1890; Doctor Dou, 2 - Carme, 40).