Es va formar a la Llotja i a les acadèmies particulars de Martínez i Altés i Pere Borrell. Paral·lelament, treballà com a aprenent a la litografia Gual, on va conèixer A. Gual, que l'animà a estudiar a les acadèmies esmentades. Amb altres pintors que va conèixer a classe va formar el grup conegut com El Rovell de l´Ou, que ja pertany a la segona generació d'artistes modernistes.

El 1895 participà en l'exposició organitzada pel Cercle de Sant Lluc a la Sala Parés (Petritxol, 5) i al cap de poc, el 1899, marxà a París amb el pintor P. Ysern i l'escultor E. Fontbona per estudiar a l'Acadèmia Colarossi. A la ciutat francesa la temàtica de les seves obres se centrà en el retrat i les escenes urbanes (Retrat de Pere Ysern, 1900; fons MNAC).

La pintura d'aquest autor, influenciada per l'estada a París, mostra els trets de l'impressionisme, i en alguna etapa, com durant el retir al Montseny, utilitzà la tècnica del puntillisme; a Catalunya, però, no va rebre el suport de la crítica. L'obra Muntanyes des del Montseny. Dia serè al matí (1903) o Hivern, dia emboirat (1900), ambdues al fons MNAC, són un exemple de la seva assimilació de l'impressionisme.

Després d'una exposició a la Sala Parés que no va rebre l'acceptació que ell esperava, va abandonar la pintura fins al 1920, any en què va reprendre l'activitat amb una sèrie de paisatges mallorquins.

Publicà dibuixos sota el pseudònim de "Pius" a la revista Papitu.