Va ser arquitecte municipal de Barcelona i va rebre molts encàrrecs a principis del segle XX per fer edificis d'espectacles, àmbit que va arribar a ser la seva especialització: el Teatre Apolo (avinguda del Paral·lel, 59; totalment reformat), la restauració del cafè Edèn Concert (Nou de la Rambla, 12; desaparegut) i el cafè La Buena Sombra (Gínjol, 3; desaparegut) són algunes de les seves obres. Així mateix, l'any 1912 va rebre el premi que l'Ajuntament de Barcelona atorgava cada any al millor edifici construït l'any anterior per l'edifici de l'Editorial Seguí (Bonavista, 30).

De la seva producció cal destacar la Casa Baldomer Rovira (1899; Rosselló, 24) i la seva obra cabdal, l'Hotel Colón (1902; plaça de Catalunya; desaparegut), de la qual destacava l'aplicació d'elements decoratius de tots els oficis artístics.

És l'autor d'un Tratado de carpintería moderna. A més, fou president del cos de bombers de Barcelona.