L'art modernista a la localitat de Cardedeu, com en d'altres localitats del Vallès Oriental, està relacionat amb el desenvolupament del fenomen de l'estiueig. Cardedeu tenia una economia fonamentalment rural fins que es va convertir en una de les localitats d'estiu de la burgesia barcelonina atreta per la benignitat del clima i per la proximitat, només a una hora de camí després de l'arribada del ferrocarril. Els "estiuejants", als quals fins i tot s'anomenava els "senyors", portaven una vida segregada de la resta de la població, van construir barris residencials, tenien els seus propis llocs i maneres de lleure i vestien de manera diferent, però, sens dubte, van contribuir a millorar les condicions econòmiques de la vila.
Les primeres cases d'estiueig daten de la dècada de 1880 però la construcció d'aquest tipus d'habitatges tingué un fort creixement en els primers anys del segle coincidint amb el període en què Manuel Joaquim Raspall començà a treballar al Vallès Oriental. Malgrat la vinculació familiar de Raspall amb la Garriga, la primera plaça oficial que va tenir a la comarca va ser a Cardedeu, a on va ser nomenat arquitecte municipal, poc després d'haver acabat els estudis, el 1904.
D'aquest primer moment plenament modernista, segons ha estudiat el seu biògraf Lluís Cuspinera, va deixar un nombre important de construccions, moltes de les quals es conserven encara en bon estat. La més significativa és l'Alqueria Cloelia (1904), la casa d'estiueig de Mercè Espinach, una construcció en la qual va tractar amb cura tots els elements ornamentats: el rètol de bell disseny modernista, el color dels esgrafiats i el trencadís de mosaic, així com unes fonts de rajoles ceràmiques del jardí i la tanca amb un acurat treball de ferro forjat.
Raspall també treballà per a la burgesia agrària local, els Viader per exemple, per als quals va reformar l'habitatge (1917-1922) en un estil ja dins del Noucentisme. Però, en canvi, retornà a les textures i al contrast de colors del Modernisme a la Granja Viader (1925), amb una façana blanca on contrasten les portes i finestres d'obra amb la fusteria de color blau. Per a la família Viader va construir, a més, un panteó al cementiri municipal (1919-1921). També va treballar a Cardedeu l'arquitecte Eduard M. Balcells, autor de la Casa Gual (1912), que havia realitzat importants cases d'estiueig a Cerdanyola.
A Cardedeu es troba el Museu-Arxiu Tomàs Balbey, que recull la donació d'aquest erudit i que organitza, amb el Consorci de Turisme, la Ruta Raspall.