Santa Coloma de Cervelló va ser un petit municipi rural proper a Barcelona i dedicat a l'agricultura. El seu escàs perímetre territorial, la seva densitat de població i la seva solvència econòmica van ser optimizats gràcies a la fundació al seu recinte d'una colònia industrial, la més fastuosa i millor conservada de Catalunya, declarada Bé d'Interès Cultural. El 1890 Eusebi Güell i Bacigalupi va traslladar la fàbrica tèxtil del Vapor Vell de Sants a la finca que el seu pare, Joan Güell i Ferrer, va adquirir a Santa Coloma de Cervelló. I allà va voler projectar una idea innovadora, inspirada pel seu contacte amb Anglaterra: la ciutat jardí. Un lloc on s'uneixen vida i feina en condicions altament satisfactòries, tant per la qualitat de vida dels obrers com pel rendiment i producció del treball. A canvi d'una major implicació personal i laboral amb el promotor, aquest els brinda la comoditat i benestar que no van tenir a la capital. Amb aquest fi va casar serveis amb modernitat estètica. La Colònia Güell s'estructura segons un eix en forma de L. Al traçat urbà ordenat i geomètric hi destaquen els edificis als quals Eusebi Güell va dotar de major rellevància: l'església i l'escola (els pilars de la població havien de consistir en una moral cristiana i en l'educació cívica i higiènica). Güell va reunir una nòmina exquisida d'arquitectes barcelonins amb els quals ja havia treballat o tenia relació, i van aixecar els edificis més notables -tant pel que fa a dimensions com a la qualitat estètica: Ca l'Espinal de J. Rubió i Bellver, l'escola i casa del mestre de F. Berenguer, i Ca l'Ordal, obra conjunta de tots dos arquitectes. Aquests edificis van marcar la pauta estilística del lloc, apostant per un sorprenent maneig del maó i la pedra. Les cases tendeixen cap a jocs volumètrics, a la funcionalitat dels seus elements i a una estètica híbrida, entre allò tel·lúric (pedres), l'historicisme (neomedieval i neoàrab) i, el més important, la intenció de crear, inventar una nova arquitectura mai vista. Aquest mateix esperit, tot i que més sobri i depurat, és el que s'observa a les cases d'obrers, on van intervenir mestres d'obres com Andreu Espinal i Agustí Arimany. La Colònia Güell va ser un camp d'experimentació lliure, una aposta cega del promotor confiat en els seus arquitectes, que arriba a la culminació amb l'església de la Colònia -coneguda popularment com a "cripta"-, obra de Gaudí (aquesta va ser plataforma d'assaigs de la Sagrada Família), i on es posen en concert les inquietuds per fer nova arquitectura tant en l'estructura, com en l'experiència espacial, com en l'aplicació de l'artesania. Una obra genial, avançada, al marge de tota comparació estilística coetània.
Galeria de fotos
Informació turística
tel.:+34 936 305 807
st.colomac@diba.es
www.santacolomadecervello.org