Aquest pintor -que pertany a la segona generació d'artistes modernistes- va ingressar a la Llotja de Barcelona, on va rebre classes de Modest Urgell, la influència del qual és patent a les primeres obres, bàsicament paisatges. La seva primera exposició va ser a la Sala Parés (Petritxol, 5) l'any 1894, i també va participar en la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona.

Aquell mateix any s'instal·là a París, on va viure fins al 1914, i hi estudià a l'Académie Julian amb Jean-Paul Laurens i Benjamin Constant i a l'acadèmia Colarossi. En aquesta ciutat hi va conèixer P. Ysern i M. Pidelasserra, ambdós del grup d'El Rovell de l´Ou, amb els quals l'unia una estreta amistat.

En aquest període va evolucionar cap a un estil propi i va conrear diversos gèneres, preferentment els ambients nocturns i d'interiors -són d'aquesta època quadres del Moulin Rouge o del Casino de París, com, per exemple, Nocturn a París (1900; fons MNAC)-, i va adquirir reconeixement gràcies a una intensa activitat pictòrica. Amb aquests quadres va fer una exposició a la Sala Parés l'any 1900, que agradà als pintors contemporanis però que causà un cert rebuig entre el públic, i no va assolir mai el mateix èxit que va obtenir a París i a altres ciutats europees. Cap al 1904 va fer un viatge a València a partir del qual va incorporar temes folklòrics al seu repertori.

La seva trajectòria professional va finalitzar a Pollença, on es va centrar sobretot en el paisatge mallorquí, i, recuperant la temàtica dels seus inicis, va fer una pintura més decorativista, com, per exemple, Granadina (1914; fons MNAC).

Va ser nomenat membre d'honor de la Hispanic Society of America, i és a Amèrica on la seva obra desperta més interès.